Viatjar sola

Tot i que sona molt tòpic, crec que puc dir que viatjar sola m'ha canviat la vida. Viatjar sola m'ha ajudat a sentir confiança en mi mateixa i també en la vida. Viatjar sola segurament ha estat el més gran que he fet per sortir de la zona de confort, i no sóc la mateixa persona que la Georgina que va marxar de Barcelona fa un any. Ha estat una manera d'estimar-me i valorar-me molt més i és realment quan ho vius que ho sents. 

Viatjant sola he après a viure més intensament. A adonar-me'n que la vida està plena de possibilitats, de persones genials, de llocs per descobrir i d'experiències per a viure. I una promesa que m'he fet a mi mateixa és que vull poder viure la vida, en majúscules, d'aquí a uns anys, vull tirar la vista enrere i estar orgullosa de tot allò que he viscut, d'haver dit que sí a experiències i aventures i de crear memòries per a recordar sempre. 

Essent una persona introvertida com sóc viatjar sola era un gran repte però l'experiència del meu any sabàtic ha estat un balanç perfecte entre conèixer gent nova i tenir temps per a mi, estar rodejada de gent i passar temps sola, tenir nous estímuls i tenir moments de calma. 

Tot aquest any ha estat un gran aprenentatge, i com ja he mencionat anteriorment, ha estat un viatge al meu interior. He conegut facetes de mi mateixa que abans no coneixia, o m'he vist en situacions en les què m'he sorprès a mi mateixa. 

Al llarg de la vida m'he trobat en moments i situacions en les què sembla que hi hagi una comparació constant amb la resta de persones. Els grups a l'escola, les crítiques, les comparacions... viatjant i coneixent a altres persones viatgeres me n'he adonat com tothom pren una posició d'igual a igual, cadascú, amb la seva valentia i la seva motxilla personal, decideix viure aquesta experiència en particular i està feliç de compartir-la amb la gent que troba pel camí.